![]() De la Vall d’en Bas a Washington DC per a participar en l’Smithsonian Folklife L’any 2016 l’Ajuntament de la Vall d’en Bas i l’Institut Smithsonian van començar a estrènyer relacions. Fruit d’una connexió entre el govern municipal i el director del festival es va poder desenvolupar una proposta de projecte, amb la intensió d’incloure la Vall d’en Bas en el festival, que finalment es va presentar a l’estiu del 2017. Uns mesos mes tard arribava l’acord formal entre les dues administracions i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a poder-hi participar definitivament. A partir d’aquí, treballadors de l’Smithsonian iniciaren una ronda d’entrevistes amb els preseleccionats. L’Smithsonian Folklife Fest és un festival de demostracions de cultura popular i tradicional que es realitza a la capital dels EUA, Washigton DC. Un esdeveniment organitzat per l’Smithsonian Institution que agrupa un total de 19 museus, molts d’ells nacionals, diverses galeries d’art, jardins botànics i un zoo nacional. Entre altres, destaquen, el Museu d’Història d’Americana, el Museu de l’Aire i l’Espai o el d’Història Afroamericana, inaugurat fa poc fer l’antic president Barak Obama. Aquesta institució és propietat del Govern Federal dels EUA d’on rep la majoria del seu pressupost, que suma quasi 900 milions de dòlars anuals. Un veritable holding cultural. Entre una de les moltes branques de la institució hi trobem el festival. Aquest, que és de caràcter anual, sol durar de 8 a 10 dies i cada any rep dues cultures d’arreu del món. Es troba ubicat en el Mall, entre l’Obelisc i el Capitoli, que és on es reuneixen els governadors federals dels EUA. És, per tant, un festival d’estat en què hi és present una bona comitiva del govern americà i, per tant, una gran oportunitat per als territoris participants per donar a conèixer les seves tradicions, però també, la seva innovació cultural i creativa i per estrènyer relacions comercials i empresarials. ![]() Enguany, Catalunya hi participa sota el subtítol “Tradició i creativitat des del Mediterrani”. Aquesta llicència engloba els quatre grans eixos que regeixen aquesta mostra cultural: la tradició vinculada i la innovació, la riquesa associativa, la convivència i el profund sentit del lloc que els catalans tenim amb el nostre territori. L’emplaçament de la comitiva catalana ocupa uns 2000 metres quadrats -enguany també hi participa Armènia, amb uns 1000 metres quadrats-, el total del Mall és de 10000 metres quadrats. Aquest espai, el de Catalunya, es troba dividit per àmbits. Entre ells hi trobem l’Ateneu, que és un espai creat per a desenvolupar-hi converses amb el públic com per exemple parlar de la llengua, música i artesania catalana. També s’hi han fet diverses xerrades sobre la Vall d’en Bas. Just al costat hi ha el Creative Enterprises on s’hi ubiquen les tendes dels artesans i un petit espai per a fer-hi tallers, pensat especialment per ells, aquí és on s’hi ubica en Jordi Traveria i l’Ariadna Guasch. Entre els artesans i la plaça major, que és on hi actuen els castellers -el cap de setmana n’arribaran finalment uns 350 de la colla jove i vella de Valls-, hi ha els catifaires i els engalanaments, que s’aniran realitzant al llarg dels dies de festival. Per a desenvolupar-los ha vingut la Federació de Catifaires de Catalunya i experts en engalanaments del barri de Gràcia de Barcelona. A l’altra costat de la plaça major hi trobem els territoris de Catalunya: el Pirineu, representat pels fallaires d’Isil, la pedra seca, el Forn la Fogaina, i l’Eva Rosich, que a la vegada mostren, alguns d’ells, els entorns rurals. També s’hi mostra el mediterrani -hi ha dos pescadors de Palamós- i el Delta de l’Ebre. En aquesta mateixa àrea hi trobem l’espai de música, dansa i l’imaginari popular així com els diables. També hi ha la participació de diversos músics tals com les Anxovetes, la Cobla dels Sons Essencials, el grup Washingtonià que va versionar “Els Segadors” Sound of Thunder, Alidé Sans, Maria Arnal i Marcel Bagues, Joan Garrigues i Ivan Caro i Pilar Planavila. Aquesta edició ha estat co-organitzada i finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Adifolk, l’Institut Ramon Llull, la Fira de Manresa, les diputacions provincials de Girona, Barcelona, Tarragona i Lleida així com l’empresa Grífols USA.
1 Comentario
![]() Situat a la plana de la Vall d’en Bas, entre camps de blat, i amb la muntanya de santa Magdalena i el Puigsacalm al fons, hi trobem el taller artístic Jordi Traveria. Aquí hi treballa en Jordi, format en ceràmica a l’Escola Massana de Barcelona i a la Fundació del Centre del Vidre, i l’Ariadna Guasch, filòloga i experta en tècniques d’escriptura que ha exercit sempre vinculada al món de la comunicació i les idees. El 2008 en Jordi va obrir el seu propi taller i des d’ençà ha desenvolupat projectes artístics per a diferents àmbits tals com la gastronomia, l’interiorisme, i la decoració. Treballa molt vinculat al territori i la matèria i sempre des de la Garrotxa. Per tant, les textures de la comarca sempre són presents en les seves obres, així com la pedra volcànica, la llum o la diversitat dels colors. L’any 2016 l’Ariadna es va sumar al projecte assumint les tasques de comercialització, gestió i comunicació. Els dos formen un equip únic, i que desprèn màgia, creativitat, tranquil·litat i saber fer. Segurament per tots aquests motius els curadors del festival els escolliren, i realment fou un encert. Tenen una capacitat infinita per a comunicar-se a través del llenguatge plàstic. A través de l’aplicació creativa transporten el paisatge a l’art. Un resum del territori en una peça de vidre. Per ells – els dos són presents en el festival- participar en el festival ha representat obrir una finestra al món, una oportunitat per a mostrar i explicar una manera de fer, que té a veure amb l’ofici i el seu dia a dia. Així mateix, també ha estat molt important per ells tenir la possibilitat d’interactuar amb el públic i demostrar, a l’altre costat de l’atlàntic, el que fan. L’Ariadna, assenyala, que l’interès del públic nordamericà per a la seva obra i la seva feina és sorprenent. És una gent molt expressiva, que no tenen cap mena de limitació en expressar el que senten. En Jordi apunta que li ha cridat l’atenció el respecte per a l’acte de crear, pel procés creatiu, i per l’artista. Un reconeixement vers la feina i l’ofici. Entre altres, també s’ha interessat molt en les seves peces el públic nadiu i turista japonès. En general, la gent ha quedat molt sorpresa amb el tipus de tècnica artística que han utilitzat aquests dies; pols de vidre, esmalts, pigments o motlles, entre altres. Tot i no ser un procés molt espontani el públic l’ha gaudit amb avidesa observant amb atenció cada pas de forma acurada i pacient. Durant els dies del festival i de descans també han aprofitat per a descobrir el patrimoni artístic de la ciutat. Entre altres han visitat algunes galeries d’art en què han estat convidats, com ara la Latela Gallery – una galeria d’art que es dedica a comercialitzar peces artístiques- i la National Gallery de l’Smithsonian. ![]() L’Eva Rosich viu a la mitja muntanya de la Vall d’en Bas. Al davant de l’ermita de Sant Antoni de Puigpardines. Sempre ha estat vinculada a la natura i la viu amb intensitat en el seu dia a dia. Ja des de petita s’ha sentit atreta per l’entorn on vivia i coneix tota la flora i la fauna que l’envolta. No és fàcil viure a la mitja muntanya, tot i els evidents avenços dels darrers anys. Va escollir establir-s’hi perquè és on s’hi sent còmode. Té cavalls i cultiva una gran diversitat de plantes remeieres. No obstant això, prefereix trobar-les en estat salvatge ja que afirma que en aquest estat els seus principis actius són més purs. També és infermera i treballa en el CAP de Camprodon. La base científica de l’infermeria l’hi ha donat molt de coneixement per poder desenvolupar la seva passió, que són les plantes remeieres. És per aquest motiu que fou escollida pel festival, per la seva passió i pel seu gran coneixement en aquesta matèria. Durant el festival, l’Eva, està realitzant tallers i demostracions amb la intensió de mostrar al públic americà les nostres arrels. No obstant això, per ella, també és molt important ensenyar-los a fer els seus propis remeis, ja que aquí, comenta, els desconeixen. Ha realitzat, per exemple destil·lacions de lavanda amb l’objectiu d’obtenir aigua floral i oli essencial, que ha estat la base de bona part de la cosmètica que ha elaborat durant el festival. També ha preparat remeis com olis de cop, alcohol d’àrnica o ungüent de cop. A l’espai show cooking, una cuina ubicada al festival d’Armènia, hi ha cuinat una crema de xampinyons. Comenta que és una recepta rica en fibra, hipocalòrica, sense grasses i econòmica, i que el públic americà desconeixia totalment. S’acostumen a treballar poc els bolets als EUA. Aquesta experiència, compartida amb Armènia ha estat molt enriquidora ja que ha pogut descobrir una extensa varietat de plantes d’origen Armeni que desconeixia. També ha descobert que Armènia té un coneixement ancestral de la cultura floral, i que bona part d’ell es va perdre arrel del genocidi armeni del primer quart del segle XX. Afirma, que pels armenis, la natura és la seva farmàcia. Quan fou escollida per venir, sabia que els americans eren gent molt curiosa. Algunes persones del festival l’hi ho havien advertit i ho ha pogut comprovar. Tots els artesans estan tenint molt d’èxit en el festival, però els tallers de l’Eva mouen masses. En cada un d’ells pot arribar a tenir més de 100 persones. Moltes d’aquestes li demanen assessorament per a diferents aspectes de la seva vida. Se n’ha adonat que hi ha molt d’interès per a les qüestions tradicionals vinculades als remeis, com si d’alguna manera volguessin recuperar les seves arrels. |
Autors
Persones interessades en la Vall d'en Bas ARXIUSCategorIEs
|