'Arbres monumentals' - Des del 30 de maig
L’exposició ‘Arbres monumentals de la Garrotxa i de Catalunya’ és una petita mostra de 13 dels més de 300 arbres monumentals que hi ha a Catalunya.
Els arbres monumentals són un patrimoni natural i cultural incalculable al tractar-se d’individus singulars, la majoria d’ells d’edat avançada. Un arbre monumental, però, també pot ser-ho pel fet de contenir molta diversitat d’espècies (per ser un ecosistema en si mateix).
Des del 1987, en què es va aprovar el Decret 214/1987 sobre la declaració d’arbres monumentals el nombre d’arbres que s’han anat declarant i protegint ha anat en augment. Aquest decret serveix per protegir aquests individus davant de possibles actuacions silvícoles, de tala o bé d’aprofitament forestal.
En aquesta mostra podreu descobrir cinc dels set arbres monumentals que hi ha catalogats a la comarca de la Garrotxa, a més d’altres de comarques veïnes. Així com fotografies d’alguns detalls d’organismes que formen part de l’ecosistema de cada arbre monumental.
Els arbres monumentals són un patrimoni natural i cultural incalculable al tractar-se d’individus singulars, la majoria d’ells d’edat avançada. Un arbre monumental, però, també pot ser-ho pel fet de contenir molta diversitat d’espècies (per ser un ecosistema en si mateix).
Des del 1987, en què es va aprovar el Decret 214/1987 sobre la declaració d’arbres monumentals el nombre d’arbres que s’han anat declarant i protegint ha anat en augment. Aquest decret serveix per protegir aquests individus davant de possibles actuacions silvícoles, de tala o bé d’aprofitament forestal.
En aquesta mostra podreu descobrir cinc dels set arbres monumentals que hi ha catalogats a la comarca de la Garrotxa, a més d’altres de comarques veïnes. Així com fotografies d’alguns detalls d’organismes que formen part de l’ecosistema de cada arbre monumental.
'Quan el traç respira. La Garrotxa amb ulls de Sumi-e'. - Del 14 de març al 15 de maig
Al llarg de tres anys, un grup de persones s’ha reunit a la Vall d’en Bas per desenvolupar una pràctica continuada de “sumi-e”, l’art tradicional de representació amb tinta xinesa.Aquesta exposició presenta una aproximació al nostre territori a través d’una economia de mitjans conscient, d’acord amb els principis tècnics i estètics de la pintura oriental.
El sumi-e posa l’accent en la captació de l’essència dels motius representats, a partir del concepte de qi, entès com l’energia vital present en el món natural i en tots els fenòmens que s’hi esdevenen. Dins d'aquest marc, cada artista ha treballat a partir de referents propers i personals, reinterpretats segons els criteris formals i conceptuals propis d’aquesta tradició.
L’exposició inclou, a més de les obres finals de cada artista, una selecció de materials de treball que permeten observar els processos seguits fins a arribar a les peces exposades. Aquesta voluntat de mostrar el procés creatiu implica un exercici de transparència, fent visibles les fases d’experimentació, les decisions formals i l’evolució del treball al llarg del temps.
La proposta, comissariada per la Cristina Domínguez, posa també en valor la creació col·lectiva i el treball sostingut, així com la contemplació i l’observació atenta de l’entorn com a part fonamental del procés artístic. Treballar junts els ha permès compartir dubtes, intuïcions, dificultats i descobertes. L’atenció a la forma, al gest i a l’ús del buit esdevé un element central del discurs expositiu.
La Garrotxa disposa d’una llarga tradició de producció artística. Aquest projecte s’hi vincula amb la voluntat d’establir un diàleg entre tradicions, incorporant noves tècniques i mirades que amplien els marcs habituals de representació del territori. Est i oest es troben sobre el paper d’arròs, representant detalls de la Garrotxa amb tècniques llunyanes. Aquesta exposició s’inscriu en un recorregut compartit de treball i recerca, i n’ofereix una nova concreció.
El sumi-e posa l’accent en la captació de l’essència dels motius representats, a partir del concepte de qi, entès com l’energia vital present en el món natural i en tots els fenòmens que s’hi esdevenen. Dins d'aquest marc, cada artista ha treballat a partir de referents propers i personals, reinterpretats segons els criteris formals i conceptuals propis d’aquesta tradició.
L’exposició inclou, a més de les obres finals de cada artista, una selecció de materials de treball que permeten observar els processos seguits fins a arribar a les peces exposades. Aquesta voluntat de mostrar el procés creatiu implica un exercici de transparència, fent visibles les fases d’experimentació, les decisions formals i l’evolució del treball al llarg del temps.
La proposta, comissariada per la Cristina Domínguez, posa també en valor la creació col·lectiva i el treball sostingut, així com la contemplació i l’observació atenta de l’entorn com a part fonamental del procés artístic. Treballar junts els ha permès compartir dubtes, intuïcions, dificultats i descobertes. L’atenció a la forma, al gest i a l’ús del buit esdevé un element central del discurs expositiu.
La Garrotxa disposa d’una llarga tradició de producció artística. Aquest projecte s’hi vincula amb la voluntat d’establir un diàleg entre tradicions, incorporant noves tècniques i mirades que amplien els marcs habituals de representació del territori. Est i oest es troben sobre el paper d’arròs, representant detalls de la Garrotxa amb tècniques llunyanes. Aquesta exposició s’inscriu en un recorregut compartit de treball i recerca, i n’ofereix una nova concreció.
'D'un joc lloc' - Del 21 de novembre de 2025 al 30 d'abril de 2026
Can Trona – Centre de Cultura i Natura de la Vall d’en Bas (La Garrotxa) acull l'exposició “D’UN LLOC JOC!” per a reflexionar sobre l’urbanisme com a política educativa.
Es tracta d'una exposició participativa construïda amb infants i adolescents del territori, dinamitzats i coordinats per la il·lustradora Clara Nubiola, en el marc d’una investigació doctoral de l'arquitecta Laura Plana, sobre les pràctiques quotidianes de la infància i adolescència en experiències lúdiques i quotidianes a l’entorn rural i de baixa densitat. El seu objectiu és obrir un diàleg col·lectiu entre recerca, polítiques públiques, pràctiques locals i professionals de diversos àmbits per repensar com l’urbanisme i les polítiques municipals poden donar suport al joc i a la vida quotidiana de la infància i l’adolescència en contextos rurals i de baixa densitat.
Les experiències dels infants i adolescents recollides a l’exposició qüestionen les visions adultocèntriques i les lògiques de confinament en espais segregats dissenyats “per a la infància”. Alhora, desplacen la idea d’un paisatge rural com a espai fix, revelant-lo com un etremat viu i en transformació constant. En aquest marc, el joc s’entén no només com una activitat infantil, sinó com una pràctica social, situada i afectiva, capaç d’interpel·lar les formes d’habitar i de produir espai. Jugar és, en aquest sentit, un acte de re-territorialització dels alternatius pels espais compartits.
Organitzada conjuntament per l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, l’Aliança Educació 360, la Universitat de Girona i el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, amb el suport d'Adrinoc i l'Observatori del Paisatge.
Es tracta d'una exposició participativa construïda amb infants i adolescents del territori, dinamitzats i coordinats per la il·lustradora Clara Nubiola, en el marc d’una investigació doctoral de l'arquitecta Laura Plana, sobre les pràctiques quotidianes de la infància i adolescència en experiències lúdiques i quotidianes a l’entorn rural i de baixa densitat. El seu objectiu és obrir un diàleg col·lectiu entre recerca, polítiques públiques, pràctiques locals i professionals de diversos àmbits per repensar com l’urbanisme i les polítiques municipals poden donar suport al joc i a la vida quotidiana de la infància i l’adolescència en contextos rurals i de baixa densitat.
Les experiències dels infants i adolescents recollides a l’exposició qüestionen les visions adultocèntriques i les lògiques de confinament en espais segregats dissenyats “per a la infància”. Alhora, desplacen la idea d’un paisatge rural com a espai fix, revelant-lo com un etremat viu i en transformació constant. En aquest marc, el joc s’entén no només com una activitat infantil, sinó com una pràctica social, situada i afectiva, capaç d’interpel·lar les formes d’habitar i de produir espai. Jugar és, en aquest sentit, un acte de re-territorialització dels alternatius pels espais compartits.
Organitzada conjuntament per l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, l’Aliança Educació 360, la Universitat de Girona i el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, amb el suport d'Adrinoc i l'Observatori del Paisatge.
INAUGURACIÓ I COL·LOQUIS AMB EXPERTS
El passat 21 de novembre es va celebrar la inauguració de l'exposició i, en paral·lel, la jornada D’UN LLOC JOC, un espai de reflexió col·lectiva, amb diversos col·loquis, que van posar al centre la infància, el territori i el joc en entorns rurals. L’esdeveniment va connectar recerca, política pública i acció local des d’una perspectiva d’educació 360.
Us deixem l'enllaç per recuperar els diàlegs que van tenir lloc durant la jornada i que van ser gravats: https://www.youtube.com/watch?v=bQc-UvKqXa8
Us deixem l'enllaç per recuperar els diàlegs que van tenir lloc durant la jornada i que van ser gravats: https://www.youtube.com/watch?v=bQc-UvKqXa8
- En aquest vídeo podreu accedir al que es va dir a les diferents taules rodones: 18:50 Diàleg 'Jugar és habitar: infància, territori i polítiques amb visió 360' entre Maria Truñó, directora de l'Aliança Educació 360, i Alba Navarrete, arquitecta urbanista, consultora en urbanisme sostenible i saludable, gènere i generació. 13:10 Diàleg amb la la zero, conduït per Marta Domènech, coordinadora de l’Aliança Educació 360. 3:53:34 Presentació i inauguració de l'exposició "D'un lloc joc", a càrrec de Laura Plana, arquitecta i investigadora a la Universitat de Girona (UdG) i Clara Nubiola, il·lustradora
FOTOGRAFIES DEL PROCÉS PARTICIPATIU AMB INFANTS I JOVES
L’exposició neix del treball fet amb infants i adolescents del territori a través d’una investigació participativa. A continuació us deixem amb algunes imatges del procés.
'Desert de fang' - Del 31 de gener al 8 de març de 2026
Exposició de Ceràmica Anònima (el fang com a veu col·lectiva).
Un viatge íntim pels elements: terra, aire, aigua i foc. Textures que parlen de silencis, d’orígens i de transformació.Una mirada poètica al fang com a desert i com a refugi a través de l’art i l’expressivitat. Una exposició que convida a la reflexió, la calma i la connexió amb un temps més pausat. Al llarg del recorregut trobareu informació sobre el procés creatiu, així com les emocions i els sentiments viscuts en els moments de treballar el fang, modelant les peces i connectant amb els materials de la natura.
L’exposició és anònima. No trobareu cap referència autobiogràfica de qui ha creat les peces. Aquest anonimat interior va permetre a l'artista viure tot el procés creatiu sense necessitat de justificar-se per oferir una experiència encara més genuïna i autèntica.
Un viatge íntim pels elements: terra, aire, aigua i foc. Textures que parlen de silencis, d’orígens i de transformació.Una mirada poètica al fang com a desert i com a refugi a través de l’art i l’expressivitat. Una exposició que convida a la reflexió, la calma i la connexió amb un temps més pausat. Al llarg del recorregut trobareu informació sobre el procés creatiu, així com les emocions i els sentiments viscuts en els moments de treballar el fang, modelant les peces i connectant amb els materials de la natura.
L’exposició és anònima. No trobareu cap referència autobiogràfica de qui ha creat les peces. Aquest anonimat interior va permetre a l'artista viure tot el procés creatiu sense necessitat de justificar-se per oferir una experiència encara més genuïna i autèntica.
|
|
CONTACTE:
972 69 21 77 972 69 02 25 [email protected] [email protected] La Vall d'en Bas, Catalunya. |
XARXES I CONVENIS
|
|
|
|
|
|
© COPYRIGHT 2018. ALL RIGHTS RESERVED.