EXPOSICIÓ ACTUAL
EXPOSICIONS DE GENER A SETEMBRE
'Cels, dones i silencis' - De l'1 de juny al 28 de setembre
L'exposició 'Cels, dones i silencis' d'Àngel Rigall, que ha estat exposada a Can Trona durant gairebé 4 mesos, estava formada per 4 sèries de diferents èpoques de creació relacionades amb la Vall d'en Bas.
La primera sèrie: treballa bàsicament fulles de plàtan, perquè el primer lloc on va anar a viure l'Àngel després de tornar d'estudiar de Barcelona va ser La Pinya, a Mas Llobet, i un plataner que hi havia allà i que quedava just davant el seu estudi el va inspirar. Tota aquesta obra està induïda pel silenci de les fulles quan cauen a la tardor. La segona sèrie: cels de la Vall d'en Bas, engloba els primers paisatges que va pintar l'Àngel dins de la seva trajectòria artística. Els pintà d'una manera diferent a com sovint els veiem, utilitzant la muntanya com si es tractés d'una plataforma o un pedestal del cel, per destacar així els cels. En les obres d'aquesta sèrie hi apareix molt la silueta del Puigsacalm vista des de l'ermita de Sant Quintí, una imatge que li evoca la seva infantesa, ja que la seva àvia vivia a prop d'aquesta ermita, i quan la visitava veia aquesta muntanya tan emblemàtica. Els cels que ha pintat, tant els de dia com els de nit, busquen representar la combinació de la llum i la foscor. Amb la tercera i quarta sèrie, mostra la seva última obra escultòrica, tota feta al taller que té al veïnat Cirera del poble d'El Mallol. El conjunt d'escultures exposades es pot dividir en dos grups, un, titulat 'Dones', en el que treballa la figura de la dona, conferint-li un especial volum i curvatura a la zona dels malucs, i un altre, titulat 'Nefertitis'. En aquest segon grup de peces s'hi mostra el seu treball sobre el món egipci, en el que hi plasma l'obsessió d'aquesta civilització per momificar i conservar la bellesa exterior. És per aquest motiu que les escultures es mostren destapades del darrere, com si es tractés només d'una capa de pell fina, tal com feien els egipcis.
La primera sèrie: treballa bàsicament fulles de plàtan, perquè el primer lloc on va anar a viure l'Àngel després de tornar d'estudiar de Barcelona va ser La Pinya, a Mas Llobet, i un plataner que hi havia allà i que quedava just davant el seu estudi el va inspirar. Tota aquesta obra està induïda pel silenci de les fulles quan cauen a la tardor. La segona sèrie: cels de la Vall d'en Bas, engloba els primers paisatges que va pintar l'Àngel dins de la seva trajectòria artística. Els pintà d'una manera diferent a com sovint els veiem, utilitzant la muntanya com si es tractés d'una plataforma o un pedestal del cel, per destacar així els cels. En les obres d'aquesta sèrie hi apareix molt la silueta del Puigsacalm vista des de l'ermita de Sant Quintí, una imatge que li evoca la seva infantesa, ja que la seva àvia vivia a prop d'aquesta ermita, i quan la visitava veia aquesta muntanya tan emblemàtica. Els cels que ha pintat, tant els de dia com els de nit, busquen representar la combinació de la llum i la foscor. Amb la tercera i quarta sèrie, mostra la seva última obra escultòrica, tota feta al taller que té al veïnat Cirera del poble d'El Mallol. El conjunt d'escultures exposades es pot dividir en dos grups, un, titulat 'Dones', en el que treballa la figura de la dona, conferint-li un especial volum i curvatura a la zona dels malucs, i un altre, titulat 'Nefertitis'. En aquest segon grup de peces s'hi mostra el seu treball sobre el món egipci, en el que hi plasma l'obsessió d'aquesta civilització per momificar i conservar la bellesa exterior. És per aquest motiu que les escultures es mostren destapades del darrere, com si es tractés només d'una capa de pell fina, tal com feien els egipcis.
'De primera mà' - Del 4 al 26 de maig
Durant gairebé tot el mes del mes de maig hem pogut gaudir de l’exposició “De primera mà” de l’associació garrotxina El Paraigua. Una exposició que ha inclòs un recull d’obres d’art i expressions artístiques creades per persones que han patit o pateixen trastorns mentals.
Les obres s’han agrupat en cinc conjunts temàtics: comunitat, identitat, laberint, somnis i diversitat, i, en cadascun, s’hi feien reflexions diferents.
Les obres s’han agrupat en cinc conjunts temàtics: comunitat, identitat, laberint, somnis i diversitat, i, en cadascun, s’hi feien reflexions diferents.
- Comunitat: format per deu quadres de flors i amb el lema “Una rosa, sola, no fa jardí”.
- Identitat: “Mai em rendeixo, soc una persona útil i capaç”, formada per cinc quadres de cares i finalitza amb un mirall on et pregunten: “Com em veig?”.
- Laberint: “Camina entre un garbuix de dubtes sense trair-me”. La instal·lació consta de sis cortines de roba que representen el laberint i, a l’interior, hi ha deu quadres amb les diferents expressions oníriques.
- Somnis: “A pinzellades desxifra els meus somnis”, un conjunt de vuit quadres amb diferents expressions i textures.
- Diversitat: “El llenguatge de les flors: la diversitat de ser”. Són cinc quadres florals on s’explica el seu significat i origen, un cant gràfic a la diversitat.
'Els vostres noms' - Del 22 de març al 22 de maig
‘Els vostres noms’ està construïda amb lloses dels marges dels camps, pedres de diferents mides i textures. Amb elles s’ha creat un collage transferint unes imatges fotogràfiques editades en blanc i negre. Ulls, boques, fragments de cares,...talment com si estiguéssim recuperant fragments d’imatges del passat. Un muntatge format per parts del rostre de dones que representen i homenatgen les dones que van ser víctimes de la cacera de bruixes entre els segles XV i XVII a casa nostra.
L’exposició, que ha comptat amb l’assessorament de dos grans especialistes en aquest camp, Agustí Alcoberro i Pau Castells, ve acompanyada d’un àudio (6 min de durada) que pretén situar el/la visitant a l’època en què es van viure aquests fets.
L’exposició, que ha comptat amb l’assessorament de dos grans especialistes en aquest camp, Agustí Alcoberro i Pau Castells, ve acompanyada d’un àudio (6 min de durada) que pretén situar el/la visitant a l’època en què es van viure aquests fets.
Il·lustracions Waldorf - De l'11 d'abril al 3 de maig
L’exposició ha recollit un conjunt d'obres pictòriques realitzades pels joves del Centre Can Coll de Dalt després de realitzar un taller seguint el mètode Waldorf. Aquest taller els ha permès obrir un espai segur on connectar amb ells mateixos i expressar-se amb llibertat.
Acolliments Familiars - Del 2 de març al 3 d'abril
L'exposició, obra de l’artista Josep Xoy i Soler, ha permès donar a conèixer situacions presents en la vida dels infants acollits, la família d'origen i la família acollidora. I també entendre quina és la seva finalitat, que no és altra que "oferir un entorn familiar afectiu i educatiu necessari per a què l'infant es pugui desenvolupar socialment i personalment mentre no sigui possible el retorn amb la seva família."
L'Estudi de la Masia Catalana - Del 20 de gener al 17 de març
Durant gairebé dos mesos (de mitjans de gener a mitjans de març) ha estat possible conèixer com era la vida a pagès a la Catalunya de fa un segle i descobrir moltes coses sobre la masia catalana a través de l'exposició 'Estudi de la Masia Catalana'. Una exposició que ha mostrat una compilació de documentació recollida entre els anys 1923 i 1936 fruit d’un projecte que Rafael Patxot va encarregar al Centre Excursionista de Catalunya a principis del segle XX, i que els historiadors Montserrat Solà i Josep Font i Sentias han recollit i adaptat. En l’exposició s'hi han pogut observar algunes fotografies antigues de la Vall d’en Bas i de molts altres municipis rurals de Catalunya i les Illes Balears.
Dones mestres a l'exili - Del 5 al 29 de febrer
Amb l’objectiu de divulgar la memòria històrica, una tasca que Can Trona té molt present, hi ha hagut exposada durant gairebé un mes l’exposició ‘De la república a l’exili: els camins de les mestres’ de Salomó Marquès. L’exposició és el fruit d’una recerca que Marquès ha dut a terme a la Biblioteca de la Universitat de Girona i que explica les conseqüències de la repressió franquista per al col·lectiu de mestres, i, en aquest cas en particular, de les dones mestres. Moltes d’elles es van veure abocades a l'exili per les seva ideologia republicana.
